NOTES AL PROGRAMA
Claude Debussy: Petite Suite (1886-89)
Originalment escrita per a piano a quatre mans. Va ser orquestrada per Henri Büsser en 1907. Debussy apreciava molt l’Orquestració de Büsser. Els dos primers moviments (“En Vaixell” i “Seguici”) s’inspiren en les Festes Galants del poeta simbolista francés Paul Verlaine, els quals recreen eixe ambient del segle XVIII francés que apareix en les pintures de Watteau. És una música escrita en un llenguatge deliciós, elegant i festiu, sorprenentment clàssic en un músic molt modern en la seua època.
Gabriel Fauré: Elegía, op. 24 (1880)
Una elegia és un lament per allò que es perd. Fauré tenia 35 anys. La peça, que inicialment fou destinada a ser part d’una sonata per a violoncel i piano, va acabar publicada com a una obra solta i li la va dedicar al violoncel·lista Jules Loëb, el qual la va estrenar amb Fauré com a pianista en 1883.
Fauré farà una versió per a orquestra en 1897. En 1877, Marianne Viardot-García havia trencat el seu compromís de matrimoni amb el compositor, cosa que li va causar una enorme commoció. És això el que lamenta L’Elegia realment? És el dolor per tot el que s’ha estimat i s’ha perdut? Pot ser, per això Fauré sempre va defugir per a les seues obres dels títols massa “descriptius” que li volien imposar els editors i en preferia els més abstractes.
Gabriel Fauré: Requiem, op. 48 (1887-1888)
Fauré va exercir com a organista a l’església de la Madeleine a París. Començà a compondre el Rèquiem (una missa de difunts) en 1887, als 42 anys. Aquesta obra la va dedicar al seu pare que havia mort dos anys abans de l’inici de la seua composició; sa mare va morir l’últim dia de l’any 1887, abans de finalitzar l’obra. Per això, Fauré afirmava: “El meu Rèquiem s’ha creat per a res…per plaer, podria dir”, “he buscat eixir-me d’allò convingut.”
Gabriel Fauré expressa la seua concepció de la mort “com un alliberament feliç, una aspiració a la felicitat del més enllà, més que un trànsit dolorós”. Per què fa falta, aleshores, un Rèquiem, un rés per l’ànima dels morts, si el purgatori és suprimit i l’ànima és immediatament transportada al Paradís? Per a res… per plaer.
Salvador Rubio – traducció Guadalupe Marco
